Casos d'èxit

Darrera cada casa hi ha una vida. Com vols que comenci la teva?


"Na Marta i en Marcos ens van ajudar a trobar la casa ideal per a la nostra família i en la venta de la nostra casa anterior, i ho van fer el millor que van poder.

La casa que veníem era una venta curta (short sale), és a dir, que devíem més doblers al banc que el valor que tenia la nostra casa en aquell moment en el mercat. Na Marta i en Marcos ens van ajudar en tot el procés i en les negociacions finals.

Ens van parlar bé d’ells així que el meu pare i jo els hi vam escriure un correu electrònic. Ens van preguntar sobre la casa on vivíem i què era el que cercàvem. A partir d’aquí ens van mostrar el catàleg de propietats que més s’ajustaven a les nostres necessitats i finalment els hi vam dir: “d’acord, estam preparats per començar a mirar”. Aquest va ser el punt de partida.

Eren molt servicials i sempre sabien com anar del punt A al punt B. Vam signar amb ells a l’agost per iniciar el procés. Abans vam tenir una oferta de l’entitat creditícia però va torbar-se més del compte. Si allistéssim tots els maldecaps que ens va provocar l’agència anterior ningú s’ho creuria. Tot i que era una oferta vàlida, na Marta va insistir en enviar-ho a subhasta i van obtenir una millor aposta.

Vivíem a la zona de Son Cotoner i vam passar a viure a Can Pastilla. La casa era exactament el que volíem, i fins i tot tenia jardí! De fet, va ser la primera casa que vam visitar. Teníem diferents visites programades per aquell dia i aquesta havia de ser la tercera de la llista. Però el propietari no podia mostrar-la a aquella hora així que aquesta va ser la primera i ens va semblar que era evident que seria la nostra llar. Si no hagués estat per ells crec que mai l’haguéssim trobada."
— Antònia Bernàsser y Miquel Morey
"Treballar amb na Marta i en Marcos ha estat molt gratificant. Vivíem a Son Vida, però en fer-nos grans la casa va quedar buida, se’ns feia massa gran i havíem de pujar i baixar escales. Ens passàvem hores netejant el terra! Així que vam contractar una dona de neteja. La nostra idea però era anar a viure a un pis a Palma, on ens sentíssim més còmodes. I va ser ella, la nostra dona de neteja, qui ens va suggerir parlar amb ells. Ens va sorprendre la proposta que ens van fer i que va ser organitzar allò que en anglès anomenen una Open House. No n’havíem sentit a parlar mai! Ens van explicar que es tractava d’una jornada a portes obertes en la que els potencials clients (prèviament seleccionats), podien visitar la casa, sense cita prèvia, en un ambient distès i amb refrigeris. Allò semblava una festa. Vam parlar amb molta gent que s’hi va interessar i finalment vam acceptar l’oferta d’una parella jove. Ella estava embarassada i ens veiem en part reflectits en ells en el moment en què nosaltres també vam comprar la casa. Ens vam sentir recolzats en tot moment, i ens van arreglar tota la paperassa, que era una de les coses que ens feien més peresa. Tot i que no vam acceptar l’oferta d’ajudar-nos a fer la mudança, la qual vam apreciar molt, però vam acabar fent-la nosaltres mateixos amb l’ajuda de la nostra dona de neteja, Carol, qui ara ja és una més de la família!"
— Catalina Fullana
"Jo vaig viure molts d’anys a un pis de Palma, al Camí del Corb Marí, devora el centre comercial de Porto Pi. El pis estava molt bé, però jo tenia una altra casa a Esporles i vaig acabar mudant-me allà i vaig posar la casa a la venda. En Marcos i na Marta, en una primera reunió, em van dir que feia falta fer un estudi de mercat i definir el perfil del potencial comprador. Em van dir que no en cobrarien res per fer l’estudi i em van presentar la descripció d’una persona semifictícia del “client ideal”, segons ells, per tal d’ ”humanitzar y entendre amb major detall el nostre públic objectiu”. Es responien preguntes com ara: on treballava, quina era el seu estil de vida, quina educació havia rebuda, quins eren els seus interessos, quin era el seu poder adquisitiu, etc. Em va semblar bé la idea, pareixia que sabien el que feien. La casa, la vaig posar a la venda el mes de maig. I al cap d’un mes i mig va entrar per la porta la persona que ells talment ja havien descrita! Era un home d’uns cinquanta anys, divorciat, segurament era metge o oculista, confiat en si mateix, semblava tenir una bona educació. En Marcos va proposar de penjar a l’entrada un poema de Joan Alcover, pensava: “a aquest home segur que li agradarà!” I el primer que va fer entrar aquell home va ser precisament comentar el poema que havia a l’entrada! Si hagués de dir qualque cosa positiva sobre ells dos, és la professionalitat, saben bé el que es fan. Així que sí que els recoman."
— Xisco Mir

Et podem ajudar?

+34 871 51 53 03